✒ Bitácora Poética
Miquel Costa i Llobera (1854–1922)
Rectificación editorial
En relación con la bitácora poética dedicada a Miquel Costa i Llobera, publicada recientemente en este espacio, deseamos realizar una aclaración importante.
Por un error de edición, se incluyó un texto que no corresponde al "Pi de Formentor" de Costa i Llobera. La publicación de dicho texto fue una equivocación exclusiva de esta redacción.
Queremos dejar constancia de que la atribución fue incorrecta y ya ha sido debidamente corregida.
Pedimos disculpas a nuestros lectores, así como a quienes valoran y estudian la obra de Costa i Llobera, por esta imprecisión. Nuestro compromiso con el rigor cultural y la fidelidad a las fuentes es absoluto, y trabajamos para que este tipo de errores no vuelvan a producirse.
Agradecemos la comprensión y la confianza de quienes nos leen.
El Pi de Formentor
(texto original en catalán)
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor qui puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
oh vida! oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
com l’au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera



0 Comentarios
Gracias por dejar su comentario en Planeta Latino Baleares. No dude en dirigirse a nuestro equipo de redacción para cualquier sugerencia u observación. Comentarios ofensivos serán borrados y el usuario bloqueado. Planeta Latino Baleares no se hace responsable de los comentarios publicados por los lectores.