-->
LO ÚLTIMO
 

Francesc de Borja Moll: El filólogo que culminó el diccionario más completo de la lengua catalana (Cuyna Mallorquina 5)


LA CUYNA MALLORQUINA  (5)

FRANCESC DE BORJA MOLL I CASASNOVAS


Víctor Gistau 

Fue un excelente lingüista, filólogo y editor nacido en Ciutadella en la isla de Menorca, y como ya hemos publicado en diferentes ocasiones es el autor final del Diccionari català-valencià-balear que iniciara el clérigo Mosén Antoni María Alcover en el año 1900 y que terminó de imprimir sus 10 volúmenes de que consta la obras su colaborador principal, Francesc de Borja Moll en el año 1963.

 

Francesc de Borja Moll i Casanovas


Esta obra enjuiciada como una obra excepcional como ninguna otra lengua románica y considerada como un inventario lexicológico y etimológico de la lengua catalana y que consta en sus diez volúmenes de 9.850 páginas que incluyen más de 160.000 artículos que pueden ser consultados en línea en una versión con 20.000 columnas de texto y 1.500 ilustraciones en blanco y negro.

Estaríamos hablando de una obra que permite conocer a fondo la lengua catalana y sobre todo las modalidades que se hablan en Catalunya, València, Baleares, Pirineos Orientales, Andorra, el margen oriental de Aragón y la ciudad de Alghero (Cerdeña).

De sus inicios se cuenta que nació en 1903 y que a los 5 años aprendió a leer y escribir inculcándole su padre el gusto por la lectura en castellano ya que la vida cultural de la ciudad se desarrollaba en ese idioma.

En 1912 ingresó en el Seminario de Ciutadella de Menorca y comenzó sus estudios reglados interesándose por las humanidades y dice que “no recuerda que le enseñaran nunca nada que se refiriera a su lengua materna, nada que me pudiera orientar sobre su esencia y circunstancia, ni de la manera de escribirla, ni sobre su literatura. Por las lecturas sabía que existía un tal Verdaguer y autores tan importantes como Costa i Llobera, Àngel Guimerà o Joan Maragall. Mi formación cultural se hacía en castellano, y cuando empecé a escribir para el público nunca me pasó por hacerlo en menorquín.

Tuvo 3 hijos. Aina, filóloga catalana y románica, política, sociolingüista llegó a se nombrada Directora General de Política Lingüista de la Generalitat de Catalunya; Josep, Perito químico, periodista y político; Joan, licenciado en Filosofía y Letras, historiador, biógrafo, critico literario, poeta y pianista destacado por su faceta de investigador y divulgador de la producción pianística de Baleares.

Arròs sech

Se fa axí com se fa ordinariament l’arròs, posanthi la tercera part más d’arrós y la tercera part menos de brou trempat; se remena bé perque no s’aferr y acaba de coure ab foch demunt.

Será millor si abans de tot se sofregeix l’arròs fins que sia ros, posanthi després a begudes el brou que bulle.

Dins s’arras sech hei diuen molt les tayades de pollastre, la frexureta de qualsevol animal de ploma y els esclatasanchs, carxofes o llegues molt tendres.


 Sanch de cabrit ò de xot

Tendrás mola seba capolada, hey posarás sal y pebre; totduna de degollat el xot mesclarás ja sanch ab la seba y la posarás en el forn fins que sía ben torrada. Es molt gustosa y se pot menjar freda, y si no la vols rostir al forn la pots coura a casa entre dos focs y per fero así hey has de posar oli ò sahim; y si no, heu pots fer d’una altra manera; posarás oli a bullir y degollat el xot o cabrit hey anirás posant la sanch a cuerades; se ferá com a bunyols y hey de posar pebre y sal.

 

 Salsa de prunes o d’altres fruites

Courás les prunes o la fruyta que vulgas ab un poc d’aygo. Esclafarás les prunes dins la mateixa aygo y heu colarás.

Hey posarás un poch de vi y sucre, y ho courás, no deixant de posarhi totes espicies y un poch de canyella, a fí de que sía bolsa y agre.

 

 Escabetxo de peix fet de pressa y sense such

Prendrás el such de dotse taronjas agres , dues terceras parts de vinagre ab un cortó d’aygo, sal, pebre bó, clavells, ginebra y zafrà tot picat. Aixó ho posarás dins una cassola ab sa boca ampla; ha de esser ben cales, pero no ha de bollir. Freixirás el peix; en estar frit; el popsarás días el such y el tornarás truene totduna. Tret el posarás dins un plat, el taparás ab un altre plat y estará tapat fins que tengas frita l’altre pellada. Després de frita aquesta posarás tumbé el peix dins el such, tornantlo treure totduna com hem dit per la primera pellada y axí ho ferás també ab les altres pellades. Aquest peix no ha d’estar acaramullat si no escampat o al manco  ab sostres ab burbayes o altre cosa neta. També se pot menjar desde luego ab el matéix such calent.

 

 Sorbete de magrana

Se tria una dotxenes de margines que tengan es grans ben vermeis y se pican dins un muté de pedra, afeixinthi cuatre unses de such de grossella y vint de sucre. Quant estiga tot ben picat y mesclat, s’hi tira una cuarta d’aygo, sempre remenant, se passa per un padás, sucantho amb forsa y se pot jelar.

 

 Mantecado de café

Una cuarta de café amb molta de llet y vint vermeis d’ou. Se cou a poch a poch y después se jela.      

 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjorkUNTWAb2L6aXq5w0MZ2t1pAiOange0Joz5p0tHkBST16qA5iqhqyRS44garj_TzBc58E5hOfEqPDWYr18Vfk_YYinEFxO4tX1QQJAECQaV9SEV8n9gqQmTMggIqBcRBnhN-fOb6lTZh/s1600/victoris.png
Víctor Gistau

Publicar un comentario

0 Comentarios


CANCELA TU DEUDA HOY / 600 424 237